Les embarcacions de desembarcament solen tenir velocitats inferiors als 12 nusos. Disposen d'una rampa o pendent de proa de la mateixa amplada que la pròpia embarcació. El compartiment de càrrega està obert. Estan equipats amb metralladores o canons navals de petit-calibre. Amb un calat poc profund, són altament maniobrables, cosa que els permet arribar a aigües poc profundes i platges inaccessibles als vaixells de desembarcament; no obstant això, tenen un abast limitat, una velocitat baixa, una mala navegació i una àrea operativa restringida.
A la dècada de 1970, van sorgir els aerodeslizadors (o vaixells d'aterratge-aeri) que posseïen velocitats més altes i capacitats amfibies úniques, fet que els va convertir en vehicles d'aterratge ideals. La Xina va desenvolupar el vaixell de desembarcament experimental tipus 722 el 1980, amb un pes total de 65 tones, una velocitat màxima de 50 nusos, un abast d'aproximadament 200 milles nàutiques i la capacitat de transportar 150 tropes de desembarcament o 15 tones de subministraments. El 1989, encara més avançat, es va completar el aerodeslizador Type 722-II.
