Els catamarans tenen dos cascs paral·lels, el que resulta en una línia de base d'estabilitat més àmplia. Quan es troben forces externes com el vent i les onades, els dos cascs d'un catamarà poden proporcionar col·lectivament una àrea de suport més gran, reduint així el grau de escoració. Per exemple, en algunes condicions de mar agitat, els catamarans encara poden mantenir una actitud de navegació relativament estable. A més, el centre de gravetat relativament baix d'un catamarà millora encara més la seva estabilitat. L'estructura de connexió entre els dos cascs també ajuda a distribuir les forces externes, millorant la resistència general al taló.
Zona de suport: Els cascos paral·lels d'un catamarà augmenten significativament la zona de suport. En canvi, un monocasc només té un casc en contacte amb l'aigua. Sota les mateixes forces externes, un catamarà, amb la seva base de suport més ampla, pot resistir millor el balanceig i el escoratge provocats pel vent i les onades. Per exemple, en mar agitada, els dos cascs d'un catamarà poden absorbir cadascun part de la força d'impacte, reduint el balanceig global del vaixell.
Posició del centre de gravetat: el centre de gravetat d'un catamarà és normalment baix. Com que els dos cascs estan distribuïts pels dos costats, la distribució global del pes està més dispersa i el centre de gravetat és relativament més baix. Un centre de gravetat més baix fa que els catamarans siguin més estables durant la navegació i menys propensos a bolcar a causa de forces externes. Els monocasc, en canvi, tenen un centre de gravetat més concentrat, el que els fa més susceptibles al desequilibri quan se sotmeten a forces externes més grans a causa d'un desplaçament del centre de gravetat.
Dispersió de forces estructurals: l'estructura de connexió entre els dos cascs d'un catamarà té un paper crucial. Distribueix les forces externes entre ambdós cascs, evitant l'excés d'estrès en qualsevol àrea. Quan està sotmesa al vent i les onades, l'estructura de connexió transfereix i dispersa la força, reduint els danys als bucs individuals i mantenint l'estabilitat general del vaixell. Els monocascs no tenen aquesta estructura de dispersió-de força, cosa que els fa més susceptibles a danys localitzats i inestabilitat quan s'enfronten a les mateixes forces externes.
